Marató de Barcelona 2012

Per a córrer una marató pot haver-hi moltes motivacions, complir una promesa, superar-se a un mateix, complir un somni, etc, etc. El cas del Crab’s Team és sens dubte diferent. Un grup de tres paios, un amb el genoll espatllat, un altre amb els tendons dels peus crepitant com un 124 diesel i un altre que encara ara no sap ni com s’ha fotut en un merder com aquest i que a més a més la ignorància ha esdevingut inconsciència i l’ha dut a no entrenar ni fer res més que treballar, treballar i quan té una estona veure una mossa que li fa perdre el món de vista.

D’aquesta manera, el dia 24 de març de 2012, el Crab’s Team al completo es troben recollint un dorsal a l’Expoesports de la Marató de Barcelona, envoltats de gent que un diumenge al matí no té res més interessant a fer que trencar-se les cames deixar-se la salut corrent pel carrer i donant pel sac a la resta d’habitants i gent de bé de Bcn. Un cop recollits els numerets, la samarreta i la propaganda de les 50000 Maratons i curses que s’organitzen per aquests mons de Déu, terrasseta i a gaudir del temps primaveral de Bcn a una terrasseta tot gaudint d’una cerveseta i un cigarret!! Els entesos diuen que el dia abans d’una marató s’ha de reposar i fer els esforços mínims i els crab’s team, seguint  la seva línia, acaba la cerveseta, en Pratgi marxa cap a St. Fruitós que té feina i l’Enric i l’Albert cap a l’Ikea que la Bet, la Àlex i l’Arnauet els esperen. Tarda d’Ikea, en acabat viatget cap a Igualada i cap al Mercadona que la nevera està buida!! Així a les 9 del vespre encara volten (reposats de nassos!!!). Entre una cosa i una altre, es fan les 11 de la nit, sopen, cigarret i Rössli per celebrar que l’endemà no saben ni com acabaran i cap a dormir!! Sense oblidar-se d’avançar una hora el despertador, cosa que significa que és com si anessin a dormir a la 1:00 de la matinada!!! Bona hora per anar a dormir el dia abans d’una Marató. En Pratgi per altre banda, rep la visita sorpresa de L’Anna (nou fitxatge de l’equip de supporters del Crab’s Team) i no sabem ben bé a quina hora fa cap al llit!!!!

A la matinada, a les 5:30 despertador, dosi de Glúcids de cadena llarga en forma de coca de la Bet i cap a la Capital que en Pratgi els espera a les columnes del cosí d’algú de l’ajuntament i que té una fàbrica de prefabricats de formigó!! (si les haguessin pintat almenys dissimularia una mica). Tot arribant a les escales, de fons sona la banda sonora de Rocky!!! La cosa pinta èpica!! Especialment perquè a les 7:00 del matí van en calça curts i sense tremolar! Com uns homes!! Troben en Pratgi amagat darrere una columna (no sabem si per fer un Taaaat o intentant “escorrer el bulto”) i es preparen!! Busquen en Josep Lluís i en Ramon de Guissona, troben a l’equip de supporters format per la Bet, en Joan, la Montserrat, la Àlex i l’Arnauet (l’Anna ha d’arribar més tard, cosa que demostra que potser té més sentit comú que la resta), quatre fotos de família amb els cinc suïcides, esparadraps als mugrons de l’albert, al tendó d’aquiles de l’Enric (aquell tendó que fa un mes i mig que li amarga l’existència tot inflamant-se i crepitant i que l’ha fet estar parat els 15 dies abans de la Marató), cinturó porta gels (l’Albert el que ja saben que no falla i l’Enric el del Compressport que li van donar nou després del desastre de Castelló), pulsòmetres, etc, etc.. I quan l’Albert i l’Enric s’assemblen més al Robocop que a un esportista, petonets a la família i cap a la marea humana de l’avinguda Maria Cristina!! 19500 persones impacients per començar a córrer, i algun amb ganes de fer-ho però en sentit contrari!! L’emoció embarga al Crab’s Team, bé, l’emoció a la intensa olor a Reflex que hi fa allà baix!!

A les 8:30 comença la cursa i a les 8:40 passen per la sortida els tres membres de l’equip disposats a menjar-se el món, però al veure la gentada que tenen al davant, pensen que si de cas un altre dia i comencen a tirar amb la calma. Surten de la plaça Espanya i l’Enric i l’Albert, tot i estar dotats amb un sentit de l’orientació espectacular (són capaços de perdre’s per Prats!) noten que els hi ha canviat la ruta!! Tant és, els 42 km els hauran de fer d’una manera o una altre!!! Al km 1 l’Albert veu que del cinturó de l’Enric cau un gel i en comprobar-ho, l’Enric veu que és el quart que perd!!!! N’hi queden 4 per ell i el Pratgi!!! Aleshores, embargat per la ira i encara mig col·locat pel reflex de la sortida, al mateix temps que recita dos poemes d’una lírica extraordinària i que no reproduirem en una web accessible a menors, es treu el cinturó amb despit i el llença al terra, però tant energètic és el llançament, que les ulleres (Graduades i que costen una fortuna) surten volant!!! Aquesta vegada, sense dubtar, s’emparra al jardinet que té al costat, para en sec i tira enrere tot sentint els afalacs de la resta de corredors i va a recollir les ulleres que miraculosament ningú ha esclafat!!!! Un cop recuperades, segueix la cursa sense més interrupcions que la de rigor al km 5 per buidar el dipòsit d’aigües residuals!!

Pas per davant del Camp del Barça on la majoria de corredors comenten com d’orgullosos se senten d’admirar a aquest equip (del qual cap d’ells està suant la cansalada a aquelles hores!!!) i on l’Albert s’indigna i la mala llet li fa oblidar per un moment el mal del genoll!!

Al km 12 arriben altre cop a la Plaça Espanya on els esperen els Supporters amb cartells d’ànims i crits que sembla ben bé que siguin kenians i vagin els primers!!! Un orgull!!! Enfilen Gran Via, Paral·lel uns quants carrera un sol que espateguen les pedres i la meitat són de països freds!!! La calor està passant factura al personal!!! Els del Crab’s team no són una excepció i l’Enric veu com tot i córrer a 5:40 el km, les pulsacions són més altes del compte i la samarreta està molt molla!!!!

Segueix la cursa tot regant-se de tant en tant i parant a tots els avituallaments a pendre’s xupitos de powerade (que si els haguessin substituïts per “zuritos” segur que més gent acaba la cursa) i van tirant fins a la meridiana!!! Tros pesat fins a la mitja marató!!!! La cosa va endavant!!! Ja estan a la meitat!! Ja només queda restar!! Restar esl gels que queden i els ibuprofenos que li queden a l’Albert per acabar amb dignitat!!!

Surten de meridiana i enfilen cap al pont del Calatraba!!! Una mica abans troben l’avituallament e gels WU (o quelcom semblant) i l’Enric, veient que amb els que ha perdut la cosa anirà malament, n’agafa 6 d’una revolada!! N’hi dona un a en Pratgi i se’n pren un ell!!! Han de parar!!! Una mica més i descanvien la pela!!!! Quina cosa més dolenta!!!! Però com que les cames van justes i l’esperit l’han deixat amb el grup dels de 6 hores, se’ls prenen i tiren!!! Al Pont del Calatrava els espera el Miliu!! El sogre de l’Enric apuntant amb la Càmara!! Posen per la foto fent veure que van de fàbula i segueixen que la cosa fa baixada!! Arriven a la Diagonal i amunt!!! Aleshores senten un soroll estrany!!! Un corredor que com que va sol i s’aburreix, li ha pispat la pilota de basquet al nen i es dedica a córrer la marató tot fent-la botar!!!!  Entre aquest, els que corren descalços i els que corren amb una geganta a coll, es confirma la sospita del Crab’s Team: Això del Running és molt perillós per a la salut mental de la gent!!!!

Arriven a les Glòries i sense esperar-s’ho, troben altre cop als supporters!!! La felicitat els embarga i després de saludar i llençar algun petó, segueixen amb les forces una mica (si fóssim romàntics diríem que renovades del tot, però 30 km són moooooolts per a ser romàntic!!!) renovades!!! Enfilen Diagonal avall cap al fòrum i arriben al tros més perillós, el litoral!! Paradeta a regar els jardins i cap a l’Hotel Arts (a veure’l de fora que hi ha crisi!!!), passen el zoo, enfilen passeig Picasso, es discuteixen amb una noia que ha tingut la genial idea de creuar arrossegant la moto just quan passen ells i enfilen l’Arc de Triomf on una gentada els espera (ells es pensen que a ells) i hi tornen a trobar els supporters!!! Aquesta vegada, davant els precs de la Bet, l’Enric para, es creua amb tot de corredors que de ben segur es recorden de tot la seva família i va a fer un petó a la Bet i a l’Arnauet!!! En Pratgi, tot i que està destrossat (encara que ell ho negarà!!!) canvia de cara en veure l’Anna que finalment s’ha unit a l’equip de supporters!!!! Encantats de veure’ls altre cop, tiren cap a la plaça Catalunya, passen la Catedral, la Plaça Sant Jaume (l Marató ha de passar necessàriament pel centre de Catalunya), les Rambles, Colom i arriben al Km 40!!!! Ja està fet!!!!!!!!! Només queden 2 km al Paral·lel!!! Ho tenen a tocar!!!!! Ja hi són!!!! L’Enric i l’Albert (amb una mica més d’experiència que en Pratgi) tiben d’en Pratgi!! Està mort, però ell pot i tot i la cara de desesperació, els segueix!!! Arriben a la Plaça Espanya, giren, saluden als Supporters i enfilen l’avinguda Maria Cristina!!! ARA SÍ!!!!! Han acabat la Marató!!!! Entren a la meta fent pinya!!! L’Emoció embarga a tots tres!!! L’Albert amb un genoll que sembla una pilota, l’Enric que ja no sent el tendó d’Aquiles i en Pratgi que tot i no entrenar ha acabat!!!!!! És emocionant!!! Tant que de per la cara d’en Pratgi baixa una gota de quelcom que no és suor (ni aigua de la que s’ha tirat per sobre)!!! L’emoció és més gran que a la primera!!!! Una mica d’aigua, una mica de fruita i arriba l’hora dels retrets!!! Tant és el dolor que en Pratgi retreu a l’Enric que l’emmerdi amb coses com aquestes!!! Però ha valgut la Pena!!!! L’Enric i l’Albert són trimaratonians i ja pensen en la de Toulouse a l’Octubre!!!! I en Pratgi que tot i el patiment del final també s’hi apunta (l’opinió de l’Anna influeix una mica en la seva decisió!)

Al final tercera marató del Crab’s Team acabada i un orgull immens per la fita d’en Pratgi i la tossuderia dels germans Salvador!!! A Toulouse hi falta gent!!!!!