Després de l’experiència de l’Enric a Sanaüja, aquest va animar l’Albert a fer la tonteria de córrer una mitja marató de muntanya, que res té a veure amb les que fins aleshores havien corregut tots dos. Així, puntualment el dia que obrien inscripcions, l’Enric a les 5:30 del matí va fer les dues inscripcions. Només van haver-hi 9 persones més “frikis” que ells que ho fessin abans. Així tenien els pitralls 10 i 11.
Arribat el dia, i després de l’experiència humida d’ Organyà, els dos germans es van llevar d’hora (5:30 A.M.) per arribar a les 7:30h a St. Boi (sort del Tom Tom que sap on és tot). Les coses encara no estaven a punt i a sobre, l’estadi d’atletisme està dalt d’un turó on no hi ha cap bar ni res que s’hi assembli, una màquina de coca cola i prou!! A les 8 i pico recollida de pitralls, escalfament (poquet que la cursa pintava interessant després de veure una església dalt de tot d’una muntanya), estiraments, taping al tendó de l’Enric per si les mosques i a les 9: més o menys sortida!! La cursa comença amb una volta a la pista d’atletisme, sobre el “tartà” on tot sembla acolxadet i es va de conya, però passats 200 mts, comença l’asfalt! Sortida en baixada, perfecte, però al cap de 100 mts, carretera i amunt! Una pujada per uns carrers que només podien pensar en que els cotxes aparcats tinguessin un bon fre de mà! Les cases posades una al costat de l’altre semblaven una a sobre de l’altre!! Quina pendent!! Allà, l’Enric, que es pensa que tot ho pot i que és el rei, amunt a tota candela!! El primer km de pujada fantàstic encapçalant el grup i avançant a tothom!! Com si anessin a guanyar! Passat un km i una mica més, caminet i cap dins el bosc!! El sol cada cop apretava més i l’Enric cada cop amb les pulsacions més altes i les cames més lentes!! La cosa començava a anar malament i això que la setmana anterior havia anat dues vegades al fisio a posar-se les cames a punt (Gràcies Montse). En aquell moment, però, una entradeta al bosc on l’Enric aprofita per miccionar (pixar per la majoria) i agafar aire! L’Albert l’espera dalt del turonet. Segueixen junts, però l’Albert torna a distanciar-se (té massa temps lliure el xicot i pot permetre’s el luxe de posar-se com un toro entre córrer i bicicleta!!!) l’Enric només li queda anar seguint una noia que porta un bon ritme i sembla que se la pot seguir (la tercera classificada sènior al final!! Tota una alegria per l’Enric al final!!). Al cap d’un km, l’Albert para a fer el mateix que l’Enric una estona abans i aprofita per esperar l’Enric i agafar aire (encara que ell digui que anava sobrat!!). Des d’aleshores avancen junts!! La calor fa estralls i al bidonet de l’Enric ja no hi queda res!! El primer avituallament no arriba i no hi ha manera de refrescar-se!!! Al km 8,5 segons el Garmin, 7 segons l’organització, troben el “refotut” avituallament!! Omplen els bidonets d’Aquarius del eroski, s’hidraten i muntanya amunt! A partir d’aleshores, gràcies a una densitat d’avituallaments més alta i a un núvol meravellós que atenua l’acció del sol, els dos germans comencen a tirar amb una mica més de dignitat!! Van seguint fins arribar a l’ermita de Sant Ramon (mira que hi havia noms per posar-li!!! I li han de posar el nom del poble on treballa l’Enric!!!) Fins a l’ermita se succeeixen les pujades i baixades i els avituallaments fins allà on hi ha l’últim!! Ja està! Sant Boi es veu al capdavall!!! Ja hi són!! Aleshores comença la part més crítica!! Descendir fins a nivell del mar!!! Les cames estan fetes pols i córrer muntanya avall es fa més dur que pujar-la!! Però no poden perdre temps! La Bet i tres mestres més de Sant Martí amb les respectives parelles i canalla els esperen a les 14:00 a Calaf per dinar!!!! S’han d’espavilar, així que avall que fa baixada i a trampejar el dolor com es pugui!!! Baixada i més baixada que va acabant de trinxar les cames dels dos germans, fins que arriben a un punt on un voluntari (uns cracks!!!!) els indica que han de girar 90º i tirar amunt altre cop!!! No pot ser!!! Si l’estadi es veu a tocar!!! Doncs cap amunt arrossegant-se tots dos!!! Aleshores l’Enric, extenuat quan el Garmin li marca ja 21 km, li diu a l’Albert: “NEN, JA ET DEIXARÉ ENTRAR PRIMER PERÒ ESPERA’M, CONY!!!!” Així, recorren l’últim km de pujada i l’últim mig de baixada fins a l’entrada de l’estadi! Les cames s’enrampen, les forces flaquegen, però ja hi són!! Entrada a l’estadi!!! Ja està!!! I aleshores: Volta al “tartà” que cruels que són!!! Si ja no poden!!! Però s’ha d’acabar amb dignitat, així que volta i entrada plegats (l’Albert un quart de segon abans que l’Enric! “lo prometido es deuda”).
En aquell moment, l’Enric té el pensament (que dura aproximadament 10 segons) de no tornar a córrer mai més, però triga poc a esvair-se i començar a pensar en la mitja marató de muntanya que els espera a Encamp el segon cap de setmana de juliol!!
Així el Crab’s Team és equip consolidat en curses de muntanya (dues l’Enric i una l’Albert) i ja només queda refer-se de les agulletes, esperar la travessa d’Encamp i intentar que aquesta surti encara millor!
La cursa de la Roca Negra és una cursa mooolt recomanable, molt ben organitzada i on només es pot “retreure” que el primer avituallament estigués massa enllà!! De cara a la segona edició (que esperem que hi sigui!!!!!) segur que hi participarem, però ens endurem més aigua per si les mosques!!!!
Gran cursa, magnífics voluntaris amb ganes d’animar a tothom i gran feina dels organitzadors!!!! GRÀCIES!!
