De Prats a Calafell en BTT

El Crab’s Team seguint la línea oposada a la traçada pel Barça, no només no elimina cap secció, sinó que aquest dilluns passat n’ha afegit una de nova, la secció BTT. Tot comença un dia que l’Enric remenant per Internet troba la pàgina Wikiloc, d’on en Malfieten treu i posa trak’s del GARMIN, i troba una ruta penjada que va d’Igualada a Calafell per senders. L’Enric s’emocionà i després de la cursa de la Roca Negra (on es consolida la secció muntanya del Crab’s Team) li proposa a l’Albert de fer-ho, però com que la logística des d’Igualada és complicada, hi  afegeixen el trosset de Prats a Igualada (25 km més).

Així, tot aprofitant que el 25 de Juliol a Sant Ramon és festa i que l’Albert es fa els horaris a la mida del seu gust, es donen cita aquest dia per a l’aventura (ells que més enllà d’anar de Prats a Igualada i tornar no havien fet mai res!!). Així, a les 6:30 del 25 de juliol, els dos germans (que de moment integren totes les seccions de manera exclusiva i a l’espera de que en Pratgi es recuperi o algun sonat s’hi afegeixi) inauguren la secció BTT sortint de Prats després d’engrassar les bicis (l’Enric els frens i tot!!). Sortida tapats fins les orelles que l’aire és fred i de pujada cap als ventiladors de Rubió. Arribats allà, 12 km on paren, pipí, foto i cap a Igualada tot baixada per un camí ple de rocs. Abans d’arribar a Igualada ja tenen la sensació que s’han perdut!! I això que encara no han engegat els GPS que els han de guiar!! Tot va bé ja que curiosament no només no es perden sinó que encerten el camí bo. Arribada a Igualada, cap a Vilanova del Camí i parada davant de l’ajuntament a engegar els GPS. Com que són així de xulos, cap dels dos havia fet mai una ruta seguint el trastet i no saben ni com s’ha de fer, el de l’Albert diu que no conta i el de l’Enric marca el camí al revés. Un cop familiaritzats amb el rellotge, enfilen el camí per unes pujades dretes com una mala cosa on només fan que trobar gent passejant el gos i les caquetes dels mateixos que s’han d’esquivar com es pot. Al cap de pocs km, Carme (ho descobreixen per un cartell dels anys 50 que hi ha en un carrer, ja que no saben on són!! El sentit de l’orientació és hereditari i als dos germans no els en va tocar ni la legítima!!). Travessen el poble i comencen els problemes, pujades i més pujades dretes com una mala cosa i plenes de pedrots!! Pedalar per allà és una proesa, però tossuts com són i xulos com una mala cosa, tiren amunt i van seguint!! Després d’innumerables intents de caiguda i encallar-se els peus als pedals, arriben a dalt!! Al fons de la vall es veu Mediona (que és Mediona ho descobriran quan hi siguin dins) i comencen el descens per unes pendents igualment plenes de pedres i per on no matar-se es pràcticament impossible!! Ho superen força dignament i arriben a Mediona on  veuen que ja porten 46 km i decideixen esmorzar. Cal omplir dipòsits que queda molt de tros (45 km es pensa l’Enric, però que són 50) i Mediona està envoltat de muntanyotes molt altes amb molt mala pinta!!! Així busquen un bar (cosa força difícil en Dilluns) i al final troben el poliesportiu dedicat a en Ramallets obert. Dos cerveses, olivetes, dos entrepans i dos cafès i com a nous!!! L’Enric fa el quart tweet ( ja porta força estona fent el friki amb el twitter) i engeguen altre cop (després de pagar ja que els del bar no els volen convidar tot i haver-los explicat la tonteria tant gran que estan fent).

Tal i com es temien, les muntanyes amb mala pinta del voltant de Mediona, s’han de pujar, així que més pujades i més pedrots!!! Fins a dalt de tot de la carena on hi ha una línia d’alta tensió que fot tant soroll que els dos germans acaben convençuts que el poc cervell que els quedava, se’ls acaba de fregir!! Un trosset de baixada i arriben a un camí on el GPS indica que s’ha de passar per un lloc ple d’herbotes i esbarzers, però com que no saben on punyetes són, no els queda més remei que fer cas i cap dins!! És un km només, però l’han de fer arrossegant les bicicletes i acaben amb herbes enganxades per tot arreu, els mallots esfilagarsats i cames i braços sagnant que semblen sortits d’una pel·lícula del RAMBO!! Enfilen un camí avall, però només veuen muntanya al davant!! Aleshores a mig camí, sona el telèfon de l’Enric!! La Bet que està a la platja amb la Montserrat i l’Arnauet i els demana quan els hi falta, on volen dinar, on queden, i li explica tot el que fa l’Arnauet. I l’Enric pedalant com pot!!! Sort que no el veuen els Mossos!!! Sinó li foten el “cepo” a la Bici!! Així, després de quedar amb la Bet que no saben on són, ni quan els falta ni què volen per dinar, segueixen pedalant entre vinyes i enfilen una altra muntanya!!! Al capdamunt del pedregar, el “velocímetre” de l’Enric marca 70 km i les cames dels dos germans estan esgotades i en reserva!! Així que paren i s’asseuen al mig del camí a recuperar forces: 1 lt d’aigua entre els dos, un gel (que no és el mateix que l’entrepà de fuet i la mitjana, però amb imaginació també entra!) i un ibuprofè l’Albert que li grinyola el genoll! Passats 10 minuts i amb la sensació que n’ha passat només un, engeguen altre cop!! Muntanya avall i van seguint un sender entre muntanyes però que no puja!! Sortosament!! El GPS els guia entre vinyes fins que al final surten a Banyeres del Penedès. No s’ho poden creure, no es veu el mar encara, però al fons de la carretera es veu la Giralda!!!!  L’Enric es situa!!! Ja falta poc, 20 km com a molt!!! Així, enfilen pel camí que marca el Garmin, rodegen la “Cristalera Española”, passen pels dos únics tolls de tots els 96 km, s’emmerden fins a les orelles (el fang fa que no es vegi tant la sang dels esbarzers), creuen unes vinyes i uns horts o ben a punt estan de perdre’s i arriben a Bellvei del Penedès!!! Calafell és allà!!! Al GPS els indica que han de seguir la carretera i els dos germans es concentren tant a arribar amb dignitat, que no s’adonen que surten de la ruta!! Quan ho veuen, com que hi ha molt de trànsit i moltes ganes d’acabar (falten 4 km només), apaguen el GPS (el volen llençar, però val massa calers i no cal anar de sobrat) i tiren recte per la carretera fins a Calafell, arriben, el creuen i enfilen el primer carrer que du al mar!! Només arribar al passeig, es troben la Bet, la Montserrat i l’Arnauet asseguts que els esperen per dinar!!!

Ho han aconseguit!! Estan eufòrics i morts de set!!! Necessiten una cervesa ben fresca (els que hi entenen diuen que és millor que l’Isostar i nosaltres no portarem la contrària als que en saben!!). Però tant és tot!!! Miren el velocímetre, 96,5 km!!! Ho han fet i estan vius!!!!

Ara només cal esperar que el Pratgi es recuperi per a poder consolidar totes les seccions i buscar alguna altre tonteria per fer com ara un “0-submit” tipus Prats-Calafell-Montserrat-Sant Jeroni i que si ho aconsegueixen ja estaran en condicions de començar a estalviar per anar a l’Ironman de Hawaii!!!

Una gran experiència que cal repetir i on malgrat les 7 hores i 22 minuts de bici, el mal de cul de l’endemà, les agulletes i el cansament ens ho vam passar de conya!!!!!!