Quart Cros de Sant Jordi de Navàs

Després de Gairebé 1 any sense fer-ho, el 16 de Maig de 2011 el Crab’s Team va tornar a córrer sencer, tots junts, els Enrics i l’Albert. Fou amb motiu de la quarta edició del Cros de Sant Jordi de Navàs.

Així, després de dinar un bon plat de macarrons blancs i freds, la Bet, l’Arnauet , l’Albert i l’Enric van agafar les bambes i les cames i cap a Sant fruitós a recollir l’Enric 2 (Pratgi), que seguint les recomanacions de l’Enric 1, havia menjat pasta per dinar: Un bon plat de macarrons amb ceba i all confitats, tomàquet, carn picada i formatge ratllat. (després s'extranyava del regust que li venia mentre corria en pujada i sota el sol!!)

Així, amb les panxes ben plenes, cap a Navàs, poble on viu la filla de l’Enric 1, la Duna, i on havia viscut l’Enric durant un temps. Allà, trobada amb la Duna que corria la proba infantil prèvia als 10 km dels grans.

Va començar a les 16:30 amb les curses infantils on la Duna participà amb la mateixa glòria i ganes que el seu pare, és a dir, quedant pel mig però amb moltíssimes ganes i disfrutant del córrer per córrer! Queda clar que a la família Salvador de Campions olímpics (en atletisme almenys) no n’hi haurà!!!

Després de felicitar la Duna per les ganes que hi havia posat i revisar la bossa que l’hi havien donat i que pesava com un mort, cap al cotxe a canviar-se i a escalfar i estirar una mica.

A les 17:30, tret de sortida! El Crab’s Team de nou en marxa!! Primer quilòmetre i mig suau per dins el poble, i de cop, pujada a “lo bestia”!!! Aquí l’Enric, emocionat ell, comença a tirar i es posa a fer una pujada amb un 15% de desnivell a 4:50 min/km! L’Albert darrere traient el fetge per la boca, i el Pratgi més enrere parlant amb una mossa que es veu que és de la Comarca i treballa amb ell de fa poc (Lligant el Pajaru, en lloc de córrer!!!!). La pujada va seguint i l’Albert frena una mica l’Enric!! Dos quilòmetres més de pujada una mica més suau on l’Enric i l’Albert esperen en Pratgi, però ell va fent i s’ho pren amb calma!! Al voltant del km 4, tots junts altre cop!! Una estoneta de pla i baixadeta, i de cop baixada per terreny pedregós on en Pratgi comença a notar-se l’esquena!! Entre el tendó de l’Enric, els tibials de l’Albert i l’esquena d’en Pratgi, el crab’s Team s’haurà d’acabar buscant una ortopèdia que els patrocini!!!

Passada la baixadeta, uns quants quilòmetres amb pujades i baixades curtes, avituallament, i al km 5, la gran sorpresa de l’Albert: HAN POSAT UNA “ ALFOMBRA” DEL CHAMPIONCHIP AL MIG DEL TROS! Que es pensava? Bé s’ha de controlar que el personal no busqui dreceres!!  Tots per la catifa vermella (bé, granate i empolsegat) i no ens posen una grapa amb l’etiqueta a l’orella perquè endarreriria els corredors!!

Cap al quilòmetre 6, corrent sota el sol, l’Enric comença a notar una cosa que fèia dies que no notava: La calor!! Tot i la gorra “fassion” del Decathlon, el sol pica i aquest carrega les piles d’en Pratgi i descarrega les de l’Enric! Passat de pulsacions i corrent a 5:30!! La cosa no rutlla! Així que tot aplicant la premisa: A GRANDES MALES, GRANDES REMEDIOS, buida l’ampolla d’aigua sobre el cap, s’estremeix una mica i amb el cap moll, les sabates brutes i l’esquena freda, les pulsacions tornen al seu lloc!! Salvat pels pels!!! Segueix la cursa tots junts fins al km 8, un altre avituallament (s’agraeix força), pujadeta on l’Albert aprofita per situar-se uns 3 metres per davant dels Enrics i cap a Navàs. Fins a la plaça Gaudí (a 100 mts de la meta) l’Albert va 3 mts per davant, però aleshores al Pratgi comença la frase: “què? Fem un spri...” i l’Enric surt disparat (a veure si després d’esperar-los tota la cursa entrarà l’últim i li tocarà pagar el beure?!?!). Així, la cursa acaba al minut 56 (un temps per anar als mundials de cros com a mínim! Que tremoli la Morató!!) amb un Sprint dels germans Salvador i que s’endú l’Albert per dues mil·lèsimes! Així, al final, l’ordre d’arribada és: Albert, Enric i Pratgi.

A l’Arribada, fets pols de l’sprint, l’organització obsequia als arribats amb una bossa que pesa tres quintals (hi ha tot el que cal per la higiene personal i domèstica d’una setmana o dues), una samarreta commemorativa i un bon avituallament amb fruita, fruits secs i beguda!!

Una cursa molt ben muntada, amb una organització esplèndida i on repetirem de ben segur!!!

Acabada la cursa, un petó ben fort a la Duna que ens ha animat a la cursa i cap a la dutxa!!

De la cursa en podem extreure un parell de conclusions:

- L'organització es mereix un 10!!!

-Al Pratgi li cal entrenar una mica!!

-La calor d’Abril comença a perjudicar a l’Enric! Haurà de començar a entrenar sota el sol a veure si és capaç de superar-la.

-L’Albert té un bon sprint! Encara que a la Marató va guanyar-lo l’Enric i això li pica!! (amb tot el carinyo!!)

-El Pratgi podria enredar a la secretària per anar a córrer junts i tenir així una excusa o motivació per entrenar i preparar d’una punyetera vegada la Marató!! Que encara serà capaç de presentar-s’hi sense entrenar!!!! (això si la noia vol, és clar!!)

-El 8 de maig tornarem a mesurar l’estat de forma al quart de Marató de Tàrrega a veure si experimentem alguna millora ( que al ritme que anem ja serà una bona sorpresa si hi és!!).