IDIOMA
18/10/2012
21/05/2012
El món del corredor popular està
ple de nobles motius que empenyen la gent a practicar aquest esport. Hi ha
motivacions més nobles com ara superar-se a un mateix, fer exercici
fugint de la vida sedentària, etc. D'altres motivacions no tan lloables com ara seguir
modes, anar a les curses a lligar, fardar, etc, anar a curses per poder fardar
amb la camiseta obsequi, i finalment les vicioses com ara córrer
per afartar-se després, córrer per la cervesa de després,
córrer per dissimular el dany del tabac...El cas del Crab's
Team no és diferent i davant d'una cursa on et garanteixen cervesa
a dojo tot el dia i a més a més es fa a Prats, no s'hi poden resistir. Així
que s'hi apunten, els dos Enrics als 14 km corrent i l'Albert (que diu que
encara li fa mal el genoll i té por de tornar a quedar en evidència
davant del Pratgi) als 55 km en bici. Hi ha una proba de 130 km en bici però
decideixen no fer-la perquè es necessita massa temps i encara es quedarien sense
cervesa ni entrepà de botifarra (una de les motivacions nobles per a fer
esport).
Així a les 9:00 i una mica més
perquè la sortida es fa a Prats i és
costum del territori anar sempre 10 minuts tard, es dona la sortida sota
l'atenta mirada de les autoritats, lo Senyor Alcalde! Així,
milers i milers d'euros en forma de trastes de dues rodes i la bici del
decathlon de l'Albert surten esperitats fins a la primera pujada on tots
s'encallen! Un començament triomfal! Un cop tots altre cop damunt les seves
nobles montures i l'Albert sobre la no tant noble (és
del Decathlon) comencen a rodar per Prats tot vorejant les restes arqueològiques
de nova adquisició cap a la baixada del Pou (que dient-se baixada, van els
de l'organització i la fan fer el revés).
La cursa transcorre sense massa història pels camins dels termes de Prats,
Rubió, Aguilar de Segarra i Sant Pere Sallavinera, recorregut
per on l'Albert atret per la roda d'una fèmina la va seguint fins a tornar a
entrar a Prats. Allà, segons el tríptic de la cursa els espera un
avituallament a base de pa, fuet i vi, sobretot el vi que és
el poderós reclam que fa que tothom hi arribi! Però
quina decepció quan arriben i troben que el vi l'han substituït
per Coca Cola!!!! Només queda seguir pedalant per arribar a Pujalt tot
esquivant corredors i cavalls de les curses paral·leles
i gaudir d'una cervesa fresca promesa també
a la publicitat de la cursa. així l'Albert segueix admirant la roda de la fèmina
que fa estona que segueix. A les 11, després
d'una classe exprés d'aeròbic paxanguero i a la qual els Enrics es neguen a participar
(ja es cansaran prou anant corrent fins a Pujalt) i amb el retard obligatori de
Prats, comencen a córrer. La cursa comença
amb una pujadeta curta però intensa on a més a més
s'ha d'anar vorejant la rasa del mig del camí
que la pluja ha deixat de record. Arribats a dalt i després
de córrer una mica en pla, comencen els problemes. Veuen una
bifurcació que sembla que s'ha de trencar, però
hi ha un grup de corredors que no ho fan i això
obliga als Enrics a parar (cosa que no va malament per agafar aire) i esperar
al grup de corredors que ve darrere per a consultar cap on s'ha de tirar. Després
de les deliberacions oportunes i cridar sense èxit
als que s'han despistat, tornen a córrer havent perdut un minut llarg! Ja
no guanyaran! Això els posa nerviosos (tant que fins i tot, aprofitant que
fa baixada, corren) i tiren fins a Sant Martí
Sesgueioles! Allí troben un avituallament a base d'aigua i beguda energètica
i s'adonen que després de només 5 km, estan trinxats! La Temperatura és
de més de 25 graus i això passa factura! Un cop hidratats,
comença la llarga pujada fins a la Guardia Pilosa on acalorats
de mala manera i fets pols, troben un avituallament al costat d'una font i a
base de galetes, xocolata, aigua, plàtans, etc, i com que l'esmorzar fa
estona que l'han paït, aprofiten per esmorzar un altre cop i posar el cap
sota la font i encarar els 4 km que resten. Mentrestant, l'Albert arriba a
Pujalt sorprès per la poca gent que hi ha i la rebuda que li fan!
Sembla que hagi guanyat i se li infla el pit fins que s'adona que la rebuda no és
per a ell, és per a la noia que anava davant seu i que no ha
aconseguit passar! És la segona noia i ell el nom. 18, cosa que el fa saltar
d'alegria igualment! Mai en la seva vida havia acabat tant a prop del primer!
Els Enrics van fent com poden pel mig del bosc tot trencant-se les cames fins
al km 14 on troben na muntanya davant seu! L'encaren amb dignitat però
sense forces i quan aconsegueixen superar-la es troben davant l'església
de Pujalt! Ja hi són! Han acabat amb 1:45 si descompten l'estona d'esmorzar!
Només 1/2 hora més que el primer i amb més
de 10 persones darrere! S'han superat! No són
els últims ni estan tant acabats com a Sanaüja!
Un cop arribats tots tres i rebuts per la Bet, l'Àlex,
el Txiqui, el Punt i l'Arnauet, van tots tres en busca de l'entrepà
de botifarra de Calaf i la tant anhelada cervesa! Però
en lloc d'això troben una llesca de pa amb botifarra freda i aigua
calenta!! NO HI HA CERVESA!!!!!! Es frustren, s'emprenyen, s'indignen, però
com que la plaça Catalunya de BCN queda lluny i la Puerta del sol també,
decideixen que en lloc de demostrar la indignació
acampant en aquests llocs, se’n van cap a Prats a menjar-se les postres que ha dut el
Pratgi i a veure's una cervesa de l'hacendado que almenys n'hi ha i és
fresca i al vespre ja hi tornaran a sopar!!
Així la propera cita del Crab's Team ara és
la mitja Marató de l'Ampolla del 10 de juny i on l'Enric, tot i les
advertències sobre la calor que li ha fet tothom, s'ha apuntat i
si la resisteix serà la mitja marató amb més
èpica de totes les que ha corregut l'equip!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)